Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)
Fronteres: Una visió des de l'Empordà
2on congrés de l'Institut d'Estudis Empordanesos
2on congrés de l'Institut d'Estudis Empordanesos
Articles
| Fronteres. Una visió des de l’Empordà | |
| Pere Gifre Ribas | 13-29 |
| L’Albera a l’antiguitat: la frontera permeable | |
| Josep M. Nolla, Georges Castellví | 33-51 |
| L’Albera: una frontera a l’edat mitjana? | |
| Aymat Catafau | 53-73 |
| Catalans de França o francesos de Catalunya? La identitat abans i després del tractat dels Pirineus (1659) | |
| Xavier Torres Sans | 75-96 |
| Quatre dòlmens i un menhir nous a Portbou (Alt Empordà). Una troballa singular entre els anys 2004-2007 | |
| Enric Carreras, Josep Tarrús | 99-114 |
| Els Pirineus Orientals: una zona de pas en el període de transició a l’edat del ferro (1678-1450 ane / 1200-600 BC) | |
| Enriqueta Pons i Brun | 115-140 |
| Una inscripció de Pere Miquel Carbonell sobre els trofeus de Pompeu | |
| Antoni Cobos Fajardo, Joaquim Tremoleda Trilla | 141-162 |
| Fronteres a escala local: les parròquies del bisbat de Girona del segle XIV | |
| Eivis Mallorquí | 163-194 |
| El Rosselló vist pels viatgers anteriors al tractat dels Pirineus (segles XV-XVII) | |
| Manuel Moreno Chacón | 195-216 |
| Les característiques de la immigració occitana a l’Alt Empordà abans de 1640 | |
| Alexandra Capdevila Muntadas | 217-236 |
| Frontera, fronteres, contactes. Cotlliure al segle XVII: homes i territoris | |
| Alain Ayats | 237-256 |
| Viure a la frontera (1640-1697). Una visió de la frontera des de baix | |
| Pere Gifre Ribas | 257-278 |
| La segregació de Pont de Molins del municipi de Llers (1822) | |
| Èrika Serna i Coba | 279-288 |
| Alteracions en els límits dels districtes de Vilanova de la Muga, Peralada, Castelló d’Empúries i Pedret i Marzà | |
| Marisa Roig Simon | 289-300 |
| Molinàs, un veïnat bastit a repeus d’una frontera inexistent | |
| Arnald Plujà i Canals | 301-332 |
| Un afer de contraban convertit en qüestió d’estat: els fets de Ribelles (1841) | |
| Marià Baig i Aleu | 333-352 |
| Qui va dibuixar la ratlla? Treballs de la Comisión Mixta de Límites (1853-1868) | |
| Joan Capdevila i Subirana | 353-366 |
| Els afitaments municipals al sud de l’Albera. El cas d’Espolla | |
| Enric Bassegoda Pineda | 367-378 |
| Exportacions de suro i taps des de l’Alt Empordà (1861-1900) | |
| Joaquim Alvarado i Costa | 379-390 |
| La fil·loxera i la frontera. Nota sobre l’actuació de l’Ajuntament de Figueres en la crisi fil·loxèrica (1878-1882). La zona d’incomunicació | |
| Eduard Puig i Vayreda | 391-402 |
| 1939: l’exili republicà castelloní | |
| Jordi Canet Avilés | 403-426 |
| Els exilis dels homes d’Empordà Federal, d’aquell exèrcit que ja no en queda cap | |
| Anna Teixidor Colomer | 427-452 |
| Josep Puig Pujades (1939-1949): líder republicà, protector d’Empordà Federal i “cacique del Ampurdán” | |
| Anna Teixidor Colomer | 453-468 |
| Històries de la frontera. Els expedients de frontera del fons del Govern Civil de Girona | |
| Montserrat Hosta Rebés | 469-490 |
| Les mirades en el territori: les fortificacions al massís de l’Albera, el vessant més oriental dels Pirineus | |
| Martine Camiade, Maria Teresa Genís, Jean Pierre Lacombe-Massot | 491-502 |
| L’Alguer: frontera lingüística o cultural? | |
| Joan Armangué i Herrero | 503-518 |
| Fronteres invisibles: entre súbdits i ciutadans | |
| Lluís Serrano Jiménez | 519-530 |
| L’Empordà dins l’espai català transfronterer | |
| Joan Armangué Ribas | 531-558 |