Figueres: la modernització urbana i arquitectònica durant el segle XIX. L’arquitecte Josep Roca i Bros

Figueres neix, urbanísticament parlant, durant la segona meitat del XIX gràcies a la feina d’un arquitecte municipal: Josep Roca i Bros. Figueres venia d’unes èpoques de progrés econòmic i social, però no s’havia planejat la seva transformació en ciutat, sinó que havia anat creixent com un poble gran, amb carrers més llargs però estrets, amb un eixample insuficient i amb problemes orogràfics com la Ribera que partia Figueres en dos, o la manca d’espais oberts i carrers amples, així com una planificació que combinés l’estètica, la racionalitat i el creixement a mig i llarg termini. Roca i Bros aconsegueix nous espais oberts a la ciutat, alguns d’ells vénen donats per la cobertura de la riera i l’aparició de la Rambla o la plaça de la Palmera, la qual cosa permet pensar que aquest arquitecte té una visió social de l’espai públic i una consciència que la seva obra ha de perdurar. Tot plegat dins l’elegància del neoclassicisme que es manté, trobant-se en mestres d’obres posteriors per conservar una determinada imatge de ciutat pensada per Roca i Bros a mitjan segle XIX.