Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Prespectives econòmiques de les comarques pirinenques : una mirada retrospectiva i prospectiva

Modest Fluvià, Ricard Rigall

Resum


Aquest treball parteix d’una premissa bàsica: la sostenibilitat dels ecosistemes de muntanya va inevitablement unida a la viabilitat econòmica de les activitats que s’hi fan i de les persones que hi viuen.
En pocs ecosistemes com les zones de muntanya la interacció entre «home » i «medi natural» és tan intensa, tan mútuament relacionada.
El treball comença amb una mirada retrospectiva sobre la situació i evolució de les zones de muntanya catalanes. Allò que durant gairebé tot el segle xx, i especialment durant la segona meitat del segle, era un panorama in crescendo de desolació i de negres presagis, sembla remuntar a la darrera dècada del segle passat. Les previsions catastrofistes semblen, afortunadament, superades. Ho són?
Una lliçó metodològica d’un exercici com aquest pot extreure’s: les societats no evolucionen passivament i mecànicament, sinó que s’adapten activament i reaccionen als incentius i a les oportunitats.
En segon lloc, en petites comunitats i nuclis —com són les zones de muntanya— lleugeres variacions «exògenes» poden produir canvis sobtats, dràsticament diferents dels agregats.
El treball analitza l’evolució demogràfica de les zones de muntanya, segurament la dimensió clau, causa i alhora conseqüència, de la realitat de les zones de muntanya. Les precaucions d’ordre metodològic són especialment importants aquí.
Pel que fa a activitats productives, el treball analitza especialment l’activitat agrària, tradicional suport de l’economia de les zones de muntanya però amb clares limitacions. En èpoques molt recents, la construcció ha fet el paper de motor i suport, tant o més a les zones de muntanya que a les zones turístiques de litoral. A diferència de les activitats agràries, la construcció només pot fer un paper transitori.
El treball explora el que s’ha anomenat PES (Payment for Environmental Services), que si bé representa una certa novetat en l’àmbit polític, no ho és en l’àmbit de l’anàlisi econòmica. Malgrat les dificultats, que el text discuteix, les polítiques de muntanya del futur haurien d’incorporar l’estratègia PES.

Text complet: PDF