Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Postmasclisme i mitjans de comunicació: nous mecanismes per a vells problemes

Diana Rivero Santamarina

Resum


Des que l'article 14 de la Constitució reconegués la igualtat entre dones i homes s'ha estès la idea que efectivament la discriminació per raó de sexe ha estat eradicada. Aquesta miratge d'igualtat ja aconseguida s'ha estès també a la professió periodística.
No obstant això, els postmasclismes han sorgit com a noves formes de perpetuar les desigualtats històriques que afecten les dones. En aquest article tractarem d'identificar els postmasclismes més estesos entre la professió periodística. Així en aquest recorregut teòric analitzarem si el Periodisme és una professió feminitzada, com s'articulen les fórmules narratives per excloure les dones de la professió i relegar a les seccions de menor presència dins dels mitjans de comunicació, el paper que juguen els mitjans en la construcció d'estereotips sobre les dones, així com les causes que propicien una representació testimonial de periodistes al capdavant dels mitjans.

Text complet: PDF (Castellano)

Anàlisi és una publicació electrònica editada per la Universitat Autònoma de Barcelona
ISSN 2340-5236

Creative Commons
Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.