Articles
| Presentació | |
| 9-10 |
| Llista de participants | |
| 355-357 |
III Jornada d'Història de la Ciència i Ensenyament
| Ens poden ajudar els tòpics d'Aristòtil a entedre les formes espontànies de raonar en física i a trobar arguments persuasius per als estudiants? | |
| Aikaterini Konstantinidou, Marina Castells i Llavanera, Josep M. Cerveró | 13-29 |
| El Papel de la historia de la ciencia en el diseño de un modelo didáctico para la enseñanza de la noción de cambio químico | |
| José Omar Zúñiga Carmona | 31-38 |
| Geometria i trigonometria en el teoria de Menelau (100 dC) | |
| Iolanda Guevara i Casanova, M. Fàtima Romero Vallhonesta, Maria Rosa Massa i Esteve | 39-50 |
| El Judici d'idees amb l'ajut de la història de la ciència: una nova eina educativa | |
| Carme Zaragoza Domènech, Josep M. Fernández Novell | 51-58 |
| Anàlisi dels llibres de text del pare Victoria com a exemple de la incorporació progressiva de les innovacions científiques al camp docent | |
| Ainoa Marzàbal | 59-67 |
| L'Aerostàtica : entre la ciència i la història: ensenyament i aprenentatge de la relació entre ciència, tecnologia i societat | |
| Maria Lluïsa Gutiérrez Medina | 69-76 |
| La Construcció física de l'àtom químic: de Mendeléiev a Pauling | |
| 79-87 |
| Consensuando criterios sobre el uso de la historia de la ciencia en la enseñanza | |
| Cristian Merino Rubilar, Mario Quintanilla Gatica | 89-95 |
| La Historia del átomo en los libros de texto : didáctica de una propuesta de innovación construida desde una visión naturalizada de la ciencia | |
| Mario Quintanilla Gatica, Luigi Cuéllar, Johanna Camacho | 97-107 |
| Introducción de la historia de la química en la formación docente : aportes para un debate de teoría y campo | |
| Luigi Cuéllar, Mario Quintanilla Gatica, Johanna Camacho | 109-117 |
| Aplicación del modelo de Stephen Toulmin al estudio de la evolución del concepto de ley periódica | |
| Johanna Camacho, Mario Quintanilla Gatica, Luigi Cuéllar, Álvaro García | 119-126 |
| Joaquim Balcells i l'ensenyament de la física a la Universitat de Cervera | |
| Carles Puig-Pla, Jesús Sánchez Miñana | 129-138 |
| Programa d'àlgebra d'ensenyament secundari presentat per Josep Maria Bartrina i Capella (1861-1946) per a optar a una càtedra de matemàtiques d'institut | |
| María Cinta Caballer Vives, Josep Llombart Palet | 139-146 |
| Técnicas de enseñanza en el trabajo astronómico de Johannes Kepler : la nueva estrella de 1604 como herramienta de instrucción | |
| Patrick Boner | 147-152 |
| La Academia de Matemáticas de Barcelona: ilustración e inquisición a finales del siglo XVIII | |
| Joan Riera i Palmero, Luis Riera Climent | 153-159 |
| L'Ensenyança de l'astronomia a Barcelona : període 1589-1964 | |
| Maria Assumpció Català i Poch, Trinidad Cadefau Surroca | 161-165 |
| Quadratura i trisecció a la Barcelona vuitcentista | |
| Francesc Xavier Barca i Salom | 167-179 |
Homenatge a Linné i Buffon
| La Difusión de las ideas linneanas en la España de la Ilustración | |
| Antonio González Bueno | 183-203 |
| Què és la il·lustració? A propòsit del comte de Buffon | |
| Martí Domínguez Romero | 205-213 |
| Linné a les aules: el sistema sexual de les plantes a l'escola d'agricultura i botànica de Barcelona | |
| Pasqual Bernat i López | 215-224 |
| La Primera edició de la Histoire naturelle de Buffon a Barcelona | |
| Agustí Camós i Cabeceran | 225-238 |
| El Concepte de naturalesa a Barcelona al tombant dels segles XVIII i XIX: linneans o buffonians? | |
| Raimon Sucarrats i Riera | 239-250 |
Ciència i cinema
| Ciencia, tecnología y propaganda : el NO-DO, un instrumento de popularización de la ciencia al servicio del Estado (1943-1964) | |
| Felipe E. Ramírez Martínez | 253-261 |
| Electromagnetisme i cinema: d'El hotel eléctrico (1908) a Frankenstein (1931) | |
| Manuel Moreno | 263-271 |
| Assaig sobre el llibre El pianista del gueto de Varsòvia, de Wladyslaw Szpilman, i la pel·lícula El pianista (The Pianist), de Roman Polanski | |
| Eduard Josep Chifré i Petit | 273-279 |
| Ciència, cinema i còmic : exemples d'actualització científica | |
| Pau Senra i Petit | 281-287 |
| Toy story (1995), de John Lasseter, el primer llargmetratge generat íntegrament per ordinador, obre una nova trajectòria en el camp de l'experimentació digital | |
| Jaume Duran Castells | 289-293 |
Secció lliure
| Huygens i el lloc II-5 d'Apol·loni a l'Horologium oscillatorium | |
| Eduard Recasens Gallart | 297-302 |
| La Arithmética común y decimal y algebra del P. Hugo Sempil escocés de la Compañía de Ihesús | |
| Juan Navarro i Loidi | 303-310 |
| L'Àlgebra al segle XVI a Espanya : l'Arithmetica (1564) del gironí Antic Roca | |
| Maria Rosa Massa i Esteve | 311-317 |
| Orígens de la termodinàmica relativista: Planck i Einstein, 1907 | |
| Marta Jordi Taltavull, Luis Navarro Veguillas | 319-326 |
| Miscel·lànies astrològiques en català al segle XV. II: Biblioteca Universitària de València | |
| Glòria Sabaté | 327-338 |
| La Documentació d'autors catalans en el DHEMCYT | |
| Francesc Rodríguez Ortiz | 339-345 |
| Física y religión en la España decimonónica: más allá del mero conflicto | |
| Stefan Pohl Valero | 347-353 |
Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)