Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Característiques demogràfiques de dues espècies arvenses pròpies de tipus de cultiu diferents

Ramon M. Masalles i Saumell, Xavier Sans i Serra, Joan Pino

Resum


En aquest article es comparen els atributs demogràfics de dues espècies arvenses que tenen el seu òptim a diferents tipus de conreu. L’una és Diplotaxis erucoides (Cruciferae), una herba anual monocàrpica que viu al conreus llaurats freqüentment, tant de secà com de regadiu. L’altra és Rumex obtusifolius (Polygo- nacefle), una planta policàrpica perenne que ha colonitzat recentment alguns conreus de regadiu periòdicament segats. En ambdós casos les tècniques agronòmiques condicionen, de manera general, estratègies vitals marcadament contraposades. L’estratègia semèlpara de D. erucoides, amb un únic i Precoç episodi reproductiu i amb elevades taxes de producció de llavors per individu i d’assignació de recursos a la reproducció, contrasta amb l’estratègia iteròpara de R. obtusifolius, caracteritzada per presentar diversos episodis reproductius, més tardans, i una producció de diàspores per individu i una assignació de recursos a la reproducció més baixos.
La durada del cicle biològic i la capacitat reproductora de D. erucoides varien en funció de l’ambient. L’esforç reproductiu, en canvi, es manté constant. Si les condicions ambiental s són molt dràstiques a causa de glaçades i sequera, o bé de llaurades molt freqüents, per exemple, es pot produir una mortalitat total. En aquest cas la persistència de l'espècie queda assegurada en disposar d'un banc de llavors permanent.
L’estatregia de R. obtusifolius consisteix en mantenir una població adulta estable, amb baixes taxes de mortalitat. Els petits increments poblacionals s’expliquen per l' aportació continuada de llavors i per processos de multiplicació vegetativa. Els canvis en els principals paràmetres demogràfics de R. obtusifolius van associats al creixement, al llarg del qual augmenta la fecunditat però diminueix l’assignació de recursos a la reproducció. Els adults joves destinen una bona part dels seus recursos a la colonització i a mida que es van fent més grans els recursos es canalitzen cap al manteniment de la seva estructura vegetativa, particularment la subterrània, que té un important paper en la capacitat competitiva i en la multiplicació vegetativa.

Text complet: PDF