Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Cossos en perill: l’escultura francesa i el retorn de l’art flamenc

Tomas Macsotay

Resum


La presència d’escultors neerlandesos emigrats a França entre els primers membres de l’Académie royale està ben documentada, tot i que aquest no és l’únic vincle establert entre ambdues tradicions visuals. Al voltant de l’any 1700 les característiques associades a un repertori d’imatges fl amenco-neerlandeses van oferir als escultors francesos un horitzó de major amplitud. Aquesta incorporació visual es recolzava en conceptes sorgits de la teoria de l’art francès del moment, tal i com ho il·lustren determinats fragments de les obres de Roger de Piles i Claude-Henri Watelet, així com de l’escultor Etienne-Maurice Falconet. En lloc del concepte de representació fi del a la percepció òptica, aquests autors es referien a un tipus d’imatge que mostra esdeveniments imprevistos i pertorbadors, com si estiguessin exposats a una sobtada fulgor, deixant a l’espectador impressionat i sense alè. En plena transició entre un concepte retòric de energeia-enargeia i un pictòric de la magie, la crítica del cos i la imatge violenta fl amenca queden en evidència, tal i com s’exposa al següent article, a través de les obres escultòriques exhibides als Salons de 1699 i 1704.

Text complet: HTML (English)