Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Nobleses i Generalitat: la classe dirigent i l’exercici del poder des de les institucions (segles XVI˗XVII)

Miquel Pérez Latre

Resum


La noblesa catalana fou un estament social molt plural: dels ciutadans honrats a l’aristocràcia titulada, gaudia d’un ampli escenari territorial i irradiava el seu poder des de les institucions del país fins a les més altes instàncies de la monarquia hispànica. Tot i el seu procés de castellanització i estranyament, la cúpula de la noblesa catalana mantingué en bona mesura el seu prestigi polític. El gruix de l’estament militar era una barreja entre cavallers i donzells de noblesa poc antiga, procedents d’arreu del país, i una emergent burgesia, sobretot barcelonina, assimilada als primers en drets i reconeixement social. Foren aquests sectors els que establiren una veritable simbiosi amb les institucions d’àmbit nacional, en particular amb la Diputació del General, la delegació permanent de la Cort general, que per moments actuà com a veritable veu de l’estament. El nostre objectiu és fer un repàs a les sòlides relacions bastides entre l’estament militar (dins i fora de la Cort general) i la Diputació del General de Catalunya, en les seves diferents esferes