Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

L’autolesió corporal: propostes per a una interpretació cultural del símptoma

Lina, Casadó Marín

Resum


En la propera edició del DSM-V, que es preveu que surti publicada l’any 2013,
l’autolesió corporal apareixerà definida com un nou trastorn mental sota l’etiqueta diagnòstica
de non-suicidal self-injury (NSSI). Un dels principals motius que des de l’American
Psychiatric Association (APA) es donen a la creació de la categoria clínica té a veure amb
l’augment de la incidència de la conducta autolesiva i la necessitat d’implementar mesures
terapèutiques específiques a aquestes accions. Al fil del que la nova edició del DSM planteja,
en aquest article presento una reflexió crítica al voltant d’aquest procés. Els eixos sobre
els quals pivota aquesta dissertació se centren, d’una banda, a reflexionar al voltant de les
implicacions que pot generar la construcció de l’autolesió corporal com un problema de salut
que afecta específicament els joves, i, de l’altra, a reivindicar la necessitat de recuperar les
narratives i les interpretacions que els joves fan del seu símptoma. Amb relació a aquest
darrer punt, les possibilitats que l’etnografia i l’ús de les narratives ens permet anar més enllà
dels límits interpretatius del model biomèdic, i ens obre la porta a la dimensió relacional de
l’autolesió com a símptoma social.

Text complet: PDF