La Escuela de Ámsterdam, la belleza como ideario social
Visualitza/Obre
Cita com:
hdl:2099/3138
Tipus de documentArticle
Data publicació2007
EditorCentre de Política del Sòl i Valoracions - Universitat Politècnica de Catalunya
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya
Abstract
Entre los años 1920 y 1940 particulares y corporaciones de vivienda construyeron en Ámsterdam más de 80.000 viviendas, que se sumaron a las aproximadamente 140.000 viviendas existentes. Entre los proyectos más llamativos de este período están los complejos residenciales diseñados por arquitectos de la llamada “Escuela de Ámsterdam”, cuyo representante más significativo fue Michiel de Klerk. Los ejemplos más hermosos no son villas aisladas destinadas a las clases más pudientes, sino viviendas sociales de alquiler construidas por encargo de las corporaciones de vivienda. Los llamaban “Palacios para los trabajadores”: la belleza como ideario social. Fueron construidas dentro del marco de nueva legislación gracias a la colaboración de políticos, arquitectos-urbanistas, corporaciones de vivienda y arquitectos. Muestras de una época que se caracterizó por el compromiso social, optimismo, dinamismo e idealismo.
En este artículo se tratan estos pilares con el orden siguiente: la Ley de la Vivienda de 1901, el surgimiento de las corporaciones de vivienda, los cambios en la política municipal y la trama tan especial que surgió a principios del siglo XX. Esto dio lugar a las hermosas manzanas de los arquitectos de la Escuela de Ámsterdam dentro de los nuevos ensanches de la ciudad. En los últimos años se han desarrollado muchos esfuerzos para conservar adecuadamente este legado arquitectónico y en algunas ocasiones para devolverlo a su honra originaria. Between 1920 and 1940 private individuals and housing corporations constructed more than 80,000 dwellings in Amsterdam, that were added to the then existing housing stock of approximately 140,000 dwellings. The residential complexes designed by the so-called “Amsterdam School”, whose most significant representative was Michiel de Klerk, were amongst the most striking. The most beautiful examples are not remote villas destined for the wealthiest classes, but rented social dwellings built under commission for the housing corporations. They called "Palaces for the workers": beauty as a social ideology. They were built within the framework of new legislation thanks to the collaboration between politicians, architect-planners, housing corporations and architects. They are indicative of a period characterised by social commitment, optimism, dynamism and idealism.
In this article these pillars are addressed in the following order: the 1901 Housing Law, the rise of the housing corporations, the changes in municipal politics and the special events which arose at the start of the 20th Century. This gave rise to the beautiful blocks designed by the architects of the Amsterdam School within the newly built areas of the city. In recent years considerable effort has been made to ensure the adequate conservation of this architectural legacy and on some occasions to return it to its original pride. Entre els anys 1920 i 1940 particulars i corporacions d'habitatge van construir a Amsterdam més de 80.000 habitatges, que es van sumar als aproximadament 140.000 habitatges existents. Entre els projectes més cridaners d'aquest període estan els complexos residencials dissenyats per arquitectes de l'anomenada "Escola d'Amsterdam", el representant més significatiu va ser Michiel de Klerk. Els exemples més bonics no són viles aïllades destinades a les classes més adinerades, sinó habitatges socials de lloguer construïts per encàrrec de les corporacions d'habitatge. Els anomenaven "Palaus pels treballadors": la bellesa com a ideari social. Van ser construïts dins del marc de nova legislació gràcies a la col·laboració de polítics, arquitectes - urbanistes, corporacions d'habitatges i arquitectes. Mostres d'una època que es va caracteritzar pel compromís social, l’optimisme, el dinamisme i l’idealisme.
En aquest article es tracten aquests pilars amb el següent ordre: la Llei de l'Habitatge de 1901, el sorgiment de les corporacions d'habitatges, els canvis a la política municipal, i la trama tan especial que va sorgir a principis del segle XX. Això va donar lloc a les belles illes dels arquitectes de l'Escola d'Amsterdam dins dels nous eixamples de la ciutat. En els últims anys s'han desenvolupat molts esforços per conservar adequadament aquest llegat arquitectònic i en algunes ocasions per tornar a la seva honra originària.
CitacióVreeze, Noud de; Ouwehand, André. "La Escuela de Ámsterdam, la belleza como ideario social". ACE: Arquitectura, Ciudad y Entorno, 2007, Any II núm. 4.
ISSN1886-4805
Col·leccions
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
2-demetrioACE.pdf | 82,62Kb | Visualitza/Obre |