Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

El materialisme vitalista de Diderot i el desenvolupament de la novel·la moderna

Nicolás Martín Olszevicki

Resum


En aquest article, analitzem la distància que separa el suposat projecte novel·lístic de Denis Diderot, esbossat en el seu «Éloge de Richardson» (1972), de la seua praxis concreta com a novel·lista. En primera instància, reconstruïm el lloc excèntric que ocupa la novel·la en el pensament del philosophe i les dificultats a les quals s’enfronta la crítica per tal de comprendre els seus usos. Després, argumentem que la visibilitat de la crisis d’aquesta narrativa per part del codirector de l’Encyclopédie, específicament en Jacques le fataliste et son maître (publicada per primera vegada de manera completa pòstumament, en 1796), no apunta tan sols contra formes obsoletes del roman a la usança medieval i nou-moderna, com podria suggerir una lectura del «Éloge» qua poètica de l’autor, sinó, fins i tot, contra el propi gènere que aquest text vindica, la novel·la sentimental. Aquesta crítica s’ il·lumina si es llegida en consonància amb les propostes epistemològiques a la vegada escèptiques i eclèctiques que, des de finals de la dècada del 40, Diderot defensa, i permet rescatar al nostre autor com a un ineludible precursor, de vegades defugit, de la novel·lística moderna.

Text complet: PDF (Castellano)