Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Malaltia, llenguatge i vida animal

Miguel Martínez García

Resum


En aquest article plantegem una aproximació crítica a la «qüestió animal» des de la perspectiva de la malaltia. A través de l’anàlisi d’un conjunt de textos literaris publicats després de l’any 2000, observem que «l’animalitat», i la seua relació amb l’humà, constitueix un problema clau en les experiències contemporànies del «fet patològic». En primer lloc, veurem que sembla certament freqüent que en un context de malaltia greu o front a un procés patològic agut es produeix un efecte d’apropament o d’assimilació entre el subjecte malalt i l’animal. En la majoria dels casos, aquesta animalització estaria estretament relacionada amb el discurs i la pràctica mèdica. En segon lloc, no obstant això, constatarem que «l’animal» està irrompent també de una altra manera en les nostres experiències de malaltia. Per tal d’entendre aquesta irrupció creem que és adequat tornar a utilitzar l’idea de «l’esdevenir animal» de Deleuze. Amb aquesta ferramenta, podrem apreciar que «l’esdevenir animal» del malalt que els textos literaris capten contesta als processos d’animalització lligats a la medicina (en tant que a la pràctica biopolítica). «L’esdevenir animal» del malalt es materialitza específicament, en aquests casos, en relació amb un particular «esdevenir animal de la llengua».

Text complet: PDF (Castellano)